Una petita ciutat del migdia de França, una urbanització on viuen francesos de soca-rel barrejats amb immigrants, dues germanes adolescents que maten els dies d'estiu al centre comercial o a les piscines privades on es colen de nit. Els pares penquen per pagar la hipoteca de la casa unifamiliar, elles somienfins que Céline, la gran, queda embarassada. De qui? Es nega a dir el nom de l'amant, la ràbia del pare s'escalfa amb la canícula i es dirigeix a poc a poc contra el veí, amic de sempre de les fillesi musulmà.Una ploma esplèndida, un ritme de DJ, uns personatges amb qui el lector crea lligams profunds, i una sagacitat de sociòleg. L'estiu circular és molt més que una novel·la negra: un viatge per la França que vota Front Nacional i un retrat magistral de l'adolescència contemporània.Un llibre addictiu, que manté el suspens com a les millors sèries. Brunet s'autoritza a fer servir les cordes més al límit de la nostra societat. Quan l'acabes de llegir no odies cap dels seus personatges, només et trobes amb un problema inquietant: ara què en faràs, d'això?Amb L'estiu circular, Marion Brunet ha fet el pas del juvenil a l'adult, i de pas ha rebut tres dels grans premis literaris a França: el Grand Prix de Littérature Policière, el premi dels llibreters Choix des Libraires i el premi dels lectors Livre de Poche.Sortida simultània a Planeta

Marion Brunet (Vaucluse, 1976) és filla de dos educadors socials. Després d'estudiar literatura, va fer un gir cap a la professió dels seus pares, primer en un centre d'acollida per a menors, més tard al departament de psiquiatria d'un hospital de dia per a adolescents. D'aquesta etapa són les seves cinc primeres novel·les juvenils la primera de totes, Frangine, guardonada amb el premi Ados en colère ("adolescents emprenyats").Viu a Marsella.De L'estiu circular, en diu: " Els personatges són molt importants per mi. Qui són, d'on venen, per què són aquí i què els hi ha portat, per què són així i què els ha fet d'aquesta manera. No escric en un temps precís, sempre hi ha un historial. La idea és no jutjar-los, facin el que facin, cosa que no sempre és fàcil, perquè hi ha cabrons en el meu llibre, intento escapar del judici moral quan escric la seva història, intento explicar per què, i com han arribat en aquest lloc, quines van ser les seves tries, bones o dolentes." (5 de juny 2019, Le Livre de Poche).